El redisseny de Pànxing es congela

Avui el redisseny de Pànxing entra en un punt que no estava al roadmap: el freeze. De moment, no hi haurà més fases.

No és una decisió meva, ni ve perquè el projecte s'hagués aturat. Al contrari: l'estructura era a les fases finals. El roadmap de nou fases estava escrit i documentat, amb quaranta-sis especificacions que explicaven cada bloc abans de construir-lo. El disseny editorial s'havia validat comparant bloc a bloc, sense trencar res pel camí. La plataforma nova ja funcionava: el WordPress vell migrava cap a Payload per fases, la publicitat viatjava amb el contacte de l'anunciant, les subscripcions feien doble opt-in de veritat i els butlletins tenien compositor, enviament i arxiu públic. Vam fer una auditoria completa del projecte que va trobar un JWT que ningú verificava —i el va tancar—, vam arreglar una restauració de còpies que funcionava per casualitat, vam muntar CI perquè cap error arribés a main en silenci i la fase de producció, la vuitena, ja tenia la primera pedra posada. Quaranta feines al llistat, el bloc crític tancat.

I llavors, sense que fos part del pla, el projecte ha continuat en una altra taula. La direcció ha fet la seva pròpia versió en paral·lel, amb l'ajuda d'un assistent d'IA, i m'ho he enterat com vosaltres: pel resultat, no per una conversa. Vint anys fent totes les versions d'aquesta web —disseny, codi, continguts, actualitzacions, tot sol— no han valgut ni una trucada per demanar "què hi veuries tu?".

Ho escric sense rancor, però amb una lliçó que vull deixar per escrit perquè ens toca a tots: la ignorància és una arma de doble tall. Les eines d'IA d'avui són versàtils i potents, sí. Però un model no sap el que no li preguntes. Sense nocions de programació, de disseny o de SEO, un projecte fet només amb indicacions a un xat sembla funcional fins que es creua amb la realitat: un formulari que filtra malament, una migració que perd dades en silenci, una web ràpida de fer i lenta de viure. La bomba no és l'eina: és la distància entre el que el model et dona i el que tu pots verificar. Jo fa vint anys que aprenc a verificar això, i és justament el que no es pot demanar prestat.

El projecte queda congelat amb la porta oberta: repos ordenats, especificacions llegibles, disseny validat i un diari que explica cada decisió. Si algun dia es descla, hi ha material per arrencar en una tarda. I si el projecte paral·lel fructifica, millor per tothom: la web no és meva, és de qui la cuida.

Pel meu costat, em quedo amb el que m'enduc: el mètode de comparar abans d'aplicar, les especificacions abans que el codi i la prova de que una sola persona pot sostenir un producte sencer si sap per què fa cada cosa.

Fins quan faci falta, Pànxing.