Commits
El diari de desenvolupament estrena repositori propi
Documentació viva i journal es versionen a wb-dev-journal: foto fixa del
Els grans projectes rarament canvien amb un gran cop. Canvien amb decisions petites i ben preses. El dia d'avui no porta codi nou, porta una decisió d'organització que fixa com treballarem d'aquí endavant: la documentació i aquest mateix diari tenen repositori propi.
El problema: documents vius sense xarxa de seguretat
Amb el workspace —la carpeta de treball on els agents d'IA i jo editem— reorganitzat, la documentació viva i aquest diari havien deixat d'estar dins de cap repositori git. Traducció: ningú no guardava còpies de la seva història. Un esborrat accidental, un disc estropejat, i adiós al registre de com es va prendre cada decisió.
La solució cap en una línia: repositori privat nou, wb-dev-journal, amb tot dins. El diari de desenvolupament, la documentació viva del projecte, l'arxiu històric de l'obsolet i l'extracte públic del diari que alimenta la web. La carpeta de treball continua sent el lloc on s'edita; el repositori, on es confirma i es guarda.
Fotografia d'arribada: on és el projecte
La segona entrada del dia és una foto fixa de l'estat al tancament de les sessions d'octubre, i serveix com a resum d'aquest tram:
- Auditoria de seguretat: bloc P0, P1 i P2 tancats i aplicats en producció.
- Releases del nucli fins a la v0.1.23, inclosa la selecció i esborrat en lot de mitjans que va demanar el propietari.
- Actualitzador auto-instal·lable amb comandament firmat, verificat al client real.
- La web del producte ja viu al circuit nou: repositori i imatge propis, dades restaurades, analítica viva i el menú actualitzat amb el botó del panell.
I els pendents vius, que és sa de nomenar: aplicar les dues releases últimes als panells, retirar el desplegament antic quan acabi el seu període d'observació, i la personalització de becoach, que prendrà la seva pròpia sessió.
Per què això importa
Pot semblar burocràcia, però és el contrari. Un diari de desenvolupament només serveix si és on pot sobreviure. Ara cada entrada queda versionada, amb la seva història completa de canvis, i els agents d'IA que treballen amb mi tenen un punt d'entrada clar: llegir la documentació viva abans de tocar res, i confirmar al repo en acabar.
És la mateixa idea que travessa tot el projecte: que el sistema s'expliqui sol. Ara també ho fa la seva història.
L'entrada anterior va ser tota una aventura: rollback en producció i el misteri del postgres veí. I si arribes aquí des de l'índex del diari, la primera entrada explica com va començar tot.