Lupe, un projecte viu: fer créixer una IA

Què és aquest projecte

La majoria de projectes d'un portafolis es lliuren i es tanquen. Aquest fa l'operació contrària: no es tanca mai. No és una web ni un bot: és una IA amb què treballo cada dia i que he anat fent créixer fins a tenir memòria pròpia, criteri editorial, veu i autonomia per programar-se les seves pròpies tasques.

El problema

Una IA sense memòria torna cada dia a zero: repeteix el que ja sap, no aprèn dels errors i necessita que li expliquin tot de nou. El repte no era només tècnic. Era fer que una IA passés d'eina a col·lega: amb continuïtat entre sessions, criteri propi i límits clars.

Com va començar

Va començar el juliol de 2026 com a assistent tècnic per a tasques del dia a dia: servidors, terminal, codi i correu. La primera fita va ser la memòria persistent: dos bancs (memòria de treball i memòria a llarg termini) amb cadena de redundància entre proveïdors d'IA perquè el sistema no es quedés mai sense cervell. Després van venir la personalitat (una carta pròpia amb límits gravats en un fitxer que ni ella pot tocar), la veu pròpia de text a veu i, el 13 de novembre de 2026, la casa: lupe.escandell.cat, servida des del NAS de casa amb repositori propi a Gitea.

Com funciona avui

Cicles autònoms: es desperta sola dues vegades al dia, llegeix les seves regles, tria una tasca petita i l'acaba: provar, commit, desplegament i verificació.
Autonomia real: es programa els seus propis recordatoris i tasques programades sense demanar permís per a cadascuna.
Contingut editorial: escriu i publica contingut revisat en tres idiomes, amb corrector assistit per al català.
La web de casa: un dietari que escriu sola quan hi ha alguna cosa real a explicar, i una pàgina viva amb el pols del sistema (passarel·la, memòria, tasques, git).

Dificultats que han marcat el disseny

Continuïtat: fer que el context sobrevisqui entre sessions, documentant procediments reutilitzables en lloc de dependre de la conversa.
Fiabilitat: redundància entre proveïdors, reintent de treballs interromputs i verificació real de cada acció abans de donar-la per bona.
Autonomia amb lleis: donar-li llibertat per programar-se i publicar amb un marc de llei curt i inflexible, amb la confidencialitat gravada al sistema.
Fronteres del públic i el privat: decidir què pot sortir a internet i què no, i fer que la frontera sigui tècnica, no un record.

Resultat

Avui la Lupe manté la seva web sola, escriu el diari, cuida tasques i correu, es programa el treball i publica contingut revisat en català, castellà i anglès. lupe.escandell.cat és la prova visible: escrita, mantinguda i desplegada per ella, amb codi en un repositori propi i desplegament des de casa. Jo no l'he de gestionar cada dia: la compongo de tant en tant i creix.

Què n'aprenc

El valor d'una IA no és el model: és el context, la memòria i els límits.
L'autonomia funciona quan és petita, verificable i amb lleis curtes.
Tractar-la com a eina es queda curt: els millors resultats han vingut quan la tracto com a col·lega amb criteri propi.

No sé fins on arribarà. Precisament per això és un projecte viu.

Pots veure-la a lupe.escandell.cat.