Desenvolupament web
Auto Magazine: de documents Word a revistes impreses
La idea que feia anys que volava pel meu cap pren forma: Auto Magazine ja maqueta revistes soles, del Word en brut al PDF d'impremta, i ho estreno amb Flor de neu, la revista dels Amics de Nuria.
2 min de lectura
Fa temps que dono voltes a la idea d'automatitzar la part més feixuga de muntar una revista: rebre material en brut —documents de Word, imatges, anuncis— i acabar paginant a mà, pàgina a pàgina. Fa unes setmanes vaig fer el primer pas i vaig presentar el projecte Auto Magazine. Ara torno per explicar com ha evolucionat, perquè la cosa ha anat molt més ràpid del que esperava.
Un somni vell amb una excusa perfecta
La idea d'una aplicació que maqueti una revista completa de principi a fi fa anys que gira pel meu cap. He passat tota la vida laboral fent revistes, i sempre hi ha hagut aquesta part del procés que demanava a crits automatitzar-se. La circumstància que ho ha precipitat tot ha estat la revista Flor de neu: una publicació altruista, feta per amor a l'art, que preparem per als Amics de Nuria. Llibertat total per decidir com ho faig, cap pressió comercial i un resultat que servirà per a una bona causa. El moment no podia ser millor.
Com hi he posat mans
He començat per l'altre extrem de com manen les modes. Res d'especificacions gegants ni desenvolupament dirigit per documents (ja vaig explicar en una nota anterior que el spec driven development no m'acaba de convèncer): primer el nucli, la part més difícil —comprovar que podria maquetar contingut i generar un PDF vàlid— i, un cop resolt, créixer per seccions petites. De tota la vida fent revistes sé exactament què vull; el repte era tècnic, no de planificació.
Què fa ja, avui
El flux complet ja funciona, d'una punta a l'altra: l'aplicació captura els continguts, els extreu, en fa una maqueta prèvia, genera un flipbook per revisar-lo com si fos una revista de veritat, treu el PDF d'impremta, el revisa perquè compleixi els estàndards d'impressió —sangrada de 3 mm, marques de tall, color CMYK, imatges a 300 ppp— i empaqueta tot plegat amb un fitxer IDML per si cal obrir-lo i retocar-lo amb InDesign o Affinity.
I no és un prototip en local: ja està desplegat i funcionant a magazine.escandell.cat.
Per què m'il·lusiona tant
Treballo moltes hores, i amb aquest projecte hi poso igualment tot el que puc: fer alguna cosa que t'agrada et porta a donar-ho tot. Veure una revista maquetant-se sola davant teu, després d'anys paginant pàgina a pàgina, no té preu.
Deixaré constància de tot l'avenç al diari de desenvolupament del projecte, com faig amb la resta de projectes, i quan estigui més madur arribarà també al portfolio.