Commits
Baseline dur de seguretat: 2FA, auto-actualitzacions i quatre checks nous a l'auditoria
La pregunta que ho va començar: basta amb el que auditàvem perquè un WordPress sigui difícil de hackejar? No. Quatre tiquets en paral·lel, revisió en dos eixos i el connector a la 1.9.0.
Va sortir d'una pregunta de grilling: ¿allò que auditàvem basta perquè un WordPress sigui difícil de hackejar? La resposta era no: faltaven segon factor, auto-actualitzacions, versió de PHP, plugins inactius, administradors de més i permisos de wp-config.
Quatre tiquets, quatre worktrees, cap incident
La spec es va partir en quatre tiquets que quatre implementadors TDD van construir en paral·lel, cadascú al seu worktree fora del repo — la lliçó de la setmana passada aplicada sense incidents — i tres mergers els van integrar un a un. Després, revisió de codi en dos eixos (estàndards i spec) que va trobar un bug real al check buque, un fixer únic ho va arreglar tot i main va quedar amb el connector a la 1.9.0.
El check de 2FA que fa la feina
L'auditoria no es queda en avisar: el check exigeix el plugin de 2FA actiu i cada administrador amb segon factor, llegeix les meta keys reals dels proveïdors (no les que suposàvem), i la pestanya de seguretat ofereix instal·lar o activar amb un clic quan falla, re-auditant al acabar, també si l'activació ha fallat.
Auto-actualitzacions i la resta del llistat
L'enduriment de WordPress permet forçar auto-actualitzacions amb un interruptor, i l'auditoria hi afegeix quatre checks barats: versió de PHP suportada, administradors de més, plugins inactius i permisos de wp-config amb el filtre del connector per a rutes no estàndard. El filtre de recomanacions col·lapsa els seus dos botons en un de sol: una acció per recomanació i cap duplicat.
Números
Bateria final: harness PHP 47/47 en verd, build de frontend net i 139 tests pytest. El baseline ja és main: tot WordPress gestionat que falli qualsevol dels nous checks, ara surt a la llista.