La validació de publicació tanca la fase 5

La matinada ha tancat el #38 i, amb ell, la fase 5 del pla: el circuit de publicació queda validat d'una punta a l'altra i tres tiquets més han caigut. Queda una fase, la sisena: comprovar l'export a InDesign dins d'InDesign de veritat.

Vista fiable i «Encajar» que explica el que fa

El #38 ha separat dues vistes que abans es confondien: la vista ràpida del llenç s'etiqueta com a aproximada i la del visor com a vista del motor complet, amb folis i salts reals. preview.json declara medicion: imposible amb motiu quan la pàgina és en mode codi — abans es presentava com a «sense desbords». Els solapes es marquen ara als dos elements implicats.

«Encajar» ha deixat de ser una acció muda: respon amb els elements reduïts (cos mesurat abans i després, amb el límit del 20 % per pas i sense tocar textos) i els desbords que queden; quan res es pot reduir — un filete que se surt de la capçalera — ho diu en comptes de callar. L'informe sobreviu a l'autodesat i la reversibilitat és explícita: l'estat anterior entra a l'historial del llenç i Desfés reverteix també al servidor, comprovat contra la base de dades amb un titular de 27 punts de tornada. Després de desar, a més, torna a mesurar la pàgina per informar dels problemes reals, no d'un render anterior. «Veure PDF» obre ara el visor directament a la pàgina de la peça.

La fase 5 munta un Número sencer

La validació integrada de publicació munta un número amb tots els ingredients — portada amb fons, seccions amb capçalera, article llarg amb encapçalament intern i fotografia, Material tancat, un SVG de la biblioteca col·locat a mà, tipografia pròpia i maqueta personalitzada — i comprova la sortida real: l'índex apunta a la seva pàgina, la tipografia va incrustada, el sangrat és de 3 mm, el preflight surt en verd, el color és CMYK i el paquet d'InDesign porta IDML i JSX. Un plec aplicat es veu als dos costats del llom i la vista contextual de la peça coincideix, píxel a píxel en miniatura, amb la pàgina del PDF complet.

La fase va destapar un defecte real: el CSS de fàbrica de la peça «imatge» barrejava declaracions soltes amb regles, el motor el descartava en silenci i la imatge i el seu peu perdien l'estil a cada maqueta que fes servir la peça. Corregit a la fàbrica i amb una sembra que actualitza només les instal·lacions amb el CSS trencat, respectant el que l'usuari hagi editat.

#23, #24 i #20: tancaments

El #23 ha posat ordre a la mesura de propostes: comprova que la peça es maqueta amb la maqueta proposta i mesura només les seves caixes; mesurar amb maqueta temporal ja no escriu res a la base de dades; el selector de models només ofereix models que poden compondre; i la confirmació nomena el model i les dades que surten. El #24 ha donat al pilot un informe amb la pàgina i els avisos de cada peça; en revertir, el número es mesura en un directori temporal — desfer el pilot no publica cap PDF — i avisa si el reflujo ha mogut la peça de pàgina. I el #20 ha deixat el rendiment estable: afegir seccions a una Edició existent no canvia el seu PDF, i moure articles i reordenar seccions deixa l'índex apuntant sempre a la pàgina real.

També hi ha la primera documentació d'usuari: docs/guia-editor.md. Amb el #20, el #23, el #24 i el #38 tancats, queda la sisena fase, pendent de decisió de l'usuari: la revisió de l'export a InDesign dins d'InDesign real.