Commits
Plecs que creuen el llom i ajustos que segueixen el contingut
El dimarts van caure els dos tiquets pendents de la vespra: gràfics que creuen el llom com a plecs reutilitzables —contracte de dades, render i preflight— i ajustos de continuació ancorats al contingut. La biblioteca guanya SVG validats i la mesa, pàgines enfrontades editables.
La vespra havia deixat dos tiquets pendents — gràfics que creuen el llom i ajustos de continuació — i el dimarts es van quedar sense: el contracte de dades, el render, la integració i el preflight dels plecs van caure en un mateix dia, i la matinada va tancar el #37.
Matí: recurs amb marc propi i SVG vigilats
La jornada va començar a la biblioteca. Les imatges compartides o locals d'una Edició conserven els originals i cada instància guarda el seu propi marc: retirar un recurs comprova referències actuals i recuperables, i no trenca cap composició ja feta. La vista contextual, el PDF i l'export a InDesign fan servir aquest marc, i una prova real d'impremta va detectar correctament una imatge de baixa resolució — precisament per això hi ha preflight. Al migdia va arribar la decisió de rum: les comprovacions d'InDesign s'ajornen a la revisió final, quan l'editor estigui complet, per abordar-les d'una vegada i a fons.
Els SVG van entrar a la biblioteca amb validació de contingut real: XML ben format, sense scripts, manejadors, foreignObject, DTD ni referències externes, amb dimensions declarades. El render els dibuixa amb el motor propi, l'export porta l'arxiu original sense convertir i, al navegador, la pujada d'un SVG amb script es rebutja amb un avís clar.
La mesa enfrontada i el contracte del plec
A la tarda la mesa va guanyar la navegació per pàgines enfrontades: es poden obrir les composicions locals de cada peça identificable sense convertir el Material tancat en pàgines editables, i les mostres de les pàgines 2 i 3 van coincidir píxel a píxel amb un PDF generat independentment. Amb la vista a punt, el #36 va arribar en tres temps. Primer el contracte de dades: JSON de disseny versionat, peces amb identitat UUID pròpia, mil·límetres des del tall del plec obert (420×297, llom a x=210, sangrat de 0 a 10 mm per costat) i resolució del parell per identitat de peça, mai per foli: si el Número reflueix, l'aplicació es marca trencada amb el seu motiu i no es trasllada a cap altra pàgina en silenci.
Després el render: cada disseny de plec es materialitza al PDF com un underlay de les dues pàgines del parell, pintat amb pikepdf.Page.add_underlay sota el contingut existent, de manera que el text i les marques de tall queden intactes i el gràfic entra al circuit CMYK com qualsevol altra imatge. I finalment la integració a la mesa: un llenç de 420×297 on col·locar imatges i SVG travessant el llom, amb encaix, enquadrament i sangrat per costat, que es pot desar com a composició de l'Edició o com a plec global reutilitzable, amb promoció explícita i recursos compartits exigits.
La integració va destapar tres problemes: l'ample i l'alt del dibuix s'emetien en punts sense convertir de mil·límetres, una vista prèvia SVG sortia blanca (arreglada amb un desplaçament de mig píxel, sense causa determinada) i els plecs no entraven a la firma de la maqueta, de manera que desar-los no invalidava les mostres. La revisió hi va afegir el preflight: un fons podia amagar un underlay, i ara els rebuigs es registren al PDF i l'informe d'impremta els marca com a errors. Restaurar una Edició amb un plec trencat conserva el disseny sense reassignar-lo a cap identitat reutilitzada.
De matinada: ajustos que segueixen el contingut
El #37 va tancar el dia prop de mitjanit: els Articles llargs admeten retocs de continuació ancorats al contingut, no al foli. Una foto s'identifica per la seva petjada SHA1 i ordinal, un encapçalament per la petjada del seu text; si el destí desapareix o el recompte de coincidències canvia, l'ajust queda pendent amb motiu, amb avís al maquetat i resolució explícita des del panell: mai es trasllada en silenci. La vista enfrontada guanya zones actives sobre les fotos i el panell llista els ajustos per fila, amb el de destí perdut marcant el seu huerà. Verificat al navegador amb un Article real —foto redimensionada amb peu, marc d'encapçalament aplicat, huerà pendent— i suite completa en verd.