Eines
Un pont entre plataformes d'aprenentatge
Migrar i sincronitzar usuaris i cursos entre una plataforma vella i una de nova: integracions, scripts i cura amb dades reals.
Tenia diversos WordPress amb LearnDash —cursos en diverses instal·lacions— i calia portar-ho tot a un únic Moodle. No era una migració puntual: a més de migrar, s’havia de continuar sincronitzant. D’aquesta necessitat en va sortir un pont entre les dues plataformes, i el projecte més seriós que he fet per compte propi.
El problema de veritat no eren els cursos
Migrar cursos és mecànic. El problema eren les persones: el mateix alumne existia en varies instal·lacions amb el mateix correu, i si no ho tractaves bé acabaves duplicant comptes o, pitjor, perdent el progrés que ja tenia. Per això la decisió central del projecte és que el correu és la identitat única, i la deduplicació es fa en un sistema canònic propi: el WordPress és l’origen de dades, el pont és el sistema canònic, i el Moodle és la plataforma final de formació.
Com està fet
Un plugin propi de WordPress exposa les dades de LearnDash per REST: cursos, usuaris, matrícules i progrés, amb paginació i filtres per data per a la sincronització incremental. Les matrícules es detecten tres vegades per no perdre cap: les ordres de WooCommerce, les natives de LearnDash i la taula d’activitat. Al mig, un panell de control amb FastAPI, React i PostgreSQL, i Celery amb Redis perquè les operacions llargues corrin en segon pla: la API mai es bloqueja, i cada execució queda registrada amb els seus registres i es pot repetir si ha fallat.
Lliçons que vaig aprenc per les males
La primera: idempotència o mort. Repetir una importació no ha de generar mai duplicats, perquè a la pràctica sempre es repeteix. La segona: mai confiar en l’ordre de les coses; el mapeig és per slug o per ID, mai per posició. I la tercera: dry-run abans d’escriure. Tot canvi contra el Moodle de producció es simula primer, es valida al panell i només llavors s’aplica. Quan treballes amb el progrés real d’alumnes, la simulació no és una opinió de disseny: és la diferència entre un incident i una feina tranquil·la.
Què faria diferent avui
Començaria pel pla de fases, que vaig anar escrivint a mesura que el projecte creixia, i seria més estricte tancant l’abast inicial: les subscripcions i el SSO els vaig deixar fora per una bona raó i hauria estat més honest encara. I posaria proves d’integració contra un Moodle de proves des del primer dia, perquè la API oficial també et fa sorpreses.