42 (IV): el primer examen, rank 2

A 42 no hi ha proves escrites: hi ha exàmens pràctics. Tres hores davant un terminal, sense internet, sense apunts, amb un enunciat que apareix a una web interna i un corrector automàtic que decideix si passes o no. El primer, el de rank 2, és el que tanca el bloc de fonaments de C, i el recordava amb una barreja de respecte i ganes que s’acabés.

Com és

L’examen et demana resoldre exercicis de C progressivament més difícils: comences amb funcions curtes — tractar cadenes, invertir bits, transformar notacions — i cada exercici superat desbloqueja un de més dur. Pots escollir el nivell, però no hi ha atalls: el corrector compara la sortida del teu codi amb l’esperada i no negocia. La preparació la vaig fer amb un repositori privat, Exam_42_rank_2, on tinc recopilats els exercicis de cada nivell: del primer (ft_strlen, ft_swap, rot_13, rev_print) fins al quart (ft_split, ft_itoa, flood_fill). Allà cada exercici té la versió final, un test.c de proves i, per les funcions complexes, una versió comentada que em serveix per revisar abans de l’examen.

Com el vaig abordar

Vaig canviar la manera d’estudiar. Durant els projectes, el temps no corre: proves, mous, tornes-hi. A l’examen, el rellotge mana, i la diferència entre aprovar i quedar-se a mitja feina sovint és la velocitat de memòria: alliberar on toca sense pensar-ho gaire. Així que vaig repetir els exercicis típics fins que els feia de memòria, vaig practicar sobretot les funcions de cadenes i memòria que més surten, i vaig simular exàmens sencers contra el corrector. El dia de l’examen, l’estratègia va ser senzilla: exercici a exercici, sense quedar-me enganxat en cap, i validar cada pas abans de continuar.

Què se sent en sortir-ne

Quan el corrector va donar el veredicte final vaig entendre per què fan els exàmens així. En mesos de projectes, la teva mesura és «funciona»; a l’examen, la mesura ets tu, sense repositoris ni cerques. Se n’aprèn una cosa que no s’ensenya en cap subjecte: què saps de veritat quan no pots consultar res. El nervis d’abans, la sensació de buit durant el minut que triga el corrector i el silenci de la sala quan surt l’aprovat: una combinació que no havia viscut des dels exàmens d’universitat, i que fa que la següent entrega de projecte se la miri amb més respecte.