42 (IV): el primer examen, rank 2

A la 42 no hi ha proves escrites: hi ha exàmens pràctics. Tres hores davant d'un terminal (la finestra on teclegeixes ordres i el codi et respon), sense internet, sense apunts. L'enunciat apareix a una web interna i un corrector automàtic (un programa que compara la teva sortida amb la que espera) decideix si passes o no. El primer examen, el de rank 2, tanca el bloc de fonaments de C. El recordava amb una barreja de respecte i ganes que s'acabés.

Com és

L'examen demana resoldre exercicis de C cada cop més difícils. Comences amb funcions curtes — tractar cadenes, invertir bits, transformar notacions — i cada exercici superat desbloqueja un de més dur. Tries el nivell, però no hi ha atalls: el corrector compara la sortida del teu codi amb l'esperada i no negocia.

La preparació la vaig fer amb un repositori privat (el magatzem del meu codi), Exam_42_rank_2, on tinc recollits els exercicis de cada nivell: del primer (ft_strlen, ft_swap, rot_13, rev_print) fins al quart (ft_split, ft_itoa, flood_fill). Allà cada exercici té la versió final, un test.c de proves i, per a les funcions complexes, una versió comentada que faig servir per repassar abans de l'examen.

Com el vaig abordar

Vaig canviar la manera d'estudiar. En els projectes —com ft_printf, el printf propi o pipex, les tuberies de Unix— el temps no corre: proves, mous, tornes-hi. A l'examen, el rellotge mana, i la diferència entre aprovar i quedar-se a mitja feina sovint és la velocitat de memòria: alliberar on toca sense pensar-hi gaire.

Així que vaig repetir els exercicis típics fins que els feia de memòria. Vaig practicar sobretot les funcions de cadenes i memòria que més surten. I vaig simular exàmens sencers contra el corrector. El dia de l'examen, l'estratègia va ser senzilla: exercici a exercici, sense quedar-me encallat en cap, i validar cada pas abans de continuar.

Què se sent en sortir-ne

Quan el corrector va donar el veredicte final vaig entendre per què fan els exàmens així. En mesos de projectes, la teva mesura és «funciona»; a l'examen, la mesura ets tu, sense repositoris ni cerques. Se n'aprèn una cosa que cap assignatura ensenya: què saps de veritat quan no pots consultar res.

Els nervis d'abans, la sensació de buit durant el minut que triga el corrector, el silenci de la sala quan surt l'aprovat. No ho havia viscut des dels exàmens de la universitat. I em fa mirar la següent entrega de projecte amb més respecte.