Mètodes
42 (III): ft_printf, el printf propi
Recrear printf amb variadic arguments: formaters, amplades i la il·lusió
2 min de lectura
Quan vas escriure el teu primer programa, algú et va dir que printf serveix per mostrar coses per pantalla. Ningú no explica com fa la màgia del format: com sap que el %d és un enter i el %s una cadena. ft_printf és el projecte on això deixa de ser màgia: has de tornar a escriure printf tu mateix.
El problema
printf és una funció variàdica (accepta tants arguments com vulguis, i C no et diu quants ni de quin tipus són). L'única informació és la cadena de format, que has de recórrer caràcter a caràcter: quan trobes un %, el següent caràcter et diu què cal imprimir. El meu entorn era el conjunt clàssic: %c per caràcters, %s per cadenes, %d i %i per enters, %u, %x i %X per sense signe i hexadecimal, %p per punters i el %% literal. I un detall que la documentació es salta: la funció ha de retornar el nombre total de caràcters impresos, no només mostrar-los.
Com el vaig abordar
Vaig separar el recorregut de la cadena de la impressió de cada tipus. Un bucle que detecta el % i una funció auxiliar per cada especificador: caràcter, cadena, enter, hexadecimal, punter. Cada auxiliar imprimeix i compta, i al final es suma el total. Els casos que més van sagnar van ser els que ningú prova: una cadena NULL que cal mostrar com (null), el valor mínim d'un enter amb signe, que no es pot invertir amb seguretat, i els punters nuls. Per provar-ho, la tècnica més útil va ser comparar la sortida byte a byte amb el printf real: si el recompte de caràcters no quadra, alguna cosa està malament. El repositori, 42_ft_printf, va quedar ordenat en poques peces: la funció principal, dues capes d'utilitats i una capçalera.
Què em vaig endur
La lliçó gran és sobre stdarg.h, la peça amb què C passa arguments de llargària variable per la pila: quan no hi ha tipus, tot depèn que la cadena de format i els arguments passats quadren, i el compilador no t'avisarà si no és així. També vaig aprendre que les funcions quotidianes amaguen molta enginyeria: printf porta dècades d'optimitzacions i extensions, i encara que la meva versió només cobreix una part, ara, quan l'escric, sé exactament què passa a sota. I una cosa pràctica: ft_printf és des de llavors la funció d'impressió de tots els meus projectes de 42, companya de get_next_line per llegir fitxers línia a línia. El pas següent de la sèrie va ser el primer examen, rank 2. La caixa d'eines creix.